Va tocar l’èxit amb el Real Madrid i la Selecció Espanyola, però sempre ha estat un amant del futbol base que va dirigir la pedrera madridista abans de fer el salt a les banquetes professionals. Amb un vincle històric amb el CF Damm, Vicente del Bosque (Madrid, 1950) ha visitat l’entitat en una jornada en la qual ha conegut sobre el terreny el projecte de la futura Ciutat Esportiva i ha compartit un dinar a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm amb tècnics i directius. L'exseleccionador espanyol, campió d'un Mundial i una Eurocopa, també ha atès els mitjans del Club per a concedir una entrevista en la qual ha explicat el seu vincle històric amb els cervesers i ha repassat el Mundial que s'està disputant a Qatar, entre d'altres temes.
Quin és el primer record que té del CF Damm?
Arribant a Madrid l'any 1969, quan ens anem familiaritzant amb un Club que era exemple al futbol juvenil. A partir d'aleshores he vingut a veure partits i he tingut contacte amb el President Barcons.
En la seva època de jugador vostè era una referència al mig del camp. En què ha canviat el futbol?
Doncs quan em veig ara amb el temps dic, és impossible que jo jugués al futbol actual. Però imagino que ara també hi ha jugadors lents. És cert que la condició física és fonamental per a ser futbolista, però crec tant o més amb les qualitats tècniques i tàctiques que tingui un jugador.
En aquella època, vostè és coetani de Cruyff com a rival i de Netzer com a company. Com recorda la seva arribada al nostre futbol?
Va ser la temporada 73/74, quan s'obren les fronteres a dos estrangers per club. Hugo Sotil i Johan Cruyff van ser els primers al Barça, amb nosaltres al Real Madrid van ser Günter Netzer i Óscar Mas, i la veritat és que va ser una experiència molt bona. Poder jugar contra el Johan en aquell moment era fantàstic.
Vostè va ser un futbolista d'èxit, però avui en dia el reconeixement màxim el té com a entrenador. Quan ha gaudit més?
Jo pensava que seria un entrenador formatiu. Quan em retiro del futbol pensava que em dedicaria sempre a la pedrera, cosa que vaig fer durant disset anys, però en situacions incòmodes del primer equip em van requerir i al 1999 ja m’hi vaig quedar de forma definitiva durant tres anys i mig. Jo em vaig divertir molt com a jugador. Menys com a entrenador, però també he tingut la fortuna d'haver estat al primer equip del Real Madrid i d'haver guanyat dues Copes d'Europa. Va ser un privilegi i he tingut molta sort a la vida.
Tant Cruyff com vostè sempre han emfatitzat que el vertaderament important és el futbolista. Quan li toca ser entrenador i dirigir el futbolista, què és el més complicat de gestionar?
Penso que hi ha dues tasques fonamentals que té un entrenador. Una és sobre les relacions humanes que es produeixin, que si són bones estaràs més a prop de l'èxit, i després estan les eines futbolístiques. Escollir uns jugadors, un sistema de joc, donar-li contingut als entrenaments perquè tinguin una transferència pels partits, i a poc a poc anar fent un equip unit defensivament i ofensivament. I en aquesta tasca, uns són més forts en el primer apartat i uns altres en el segon. L'ideal és que sàpigues portar un grup que no es porti bé i escollir els millors jugadors per fer un bon equip.
Què li està semblant el Mundial?
Hi ha hagut coses molt estranyes. Que Espanya n'hi faci set a Costa Rica és estrany en un futbol a nivell mundial, però que després Costa Rica guanyi a Japó, que Japó hagi guanyat a Alemanya... En fi, algunes coses, del grup d'Espanya per exemple, que no es corresponen amb les previsions. I es podria dir que s'apropa el futbol menor al major, tot i que jo crec que encara hi ha diferències, però m'ho passo bé veient tots els partits. L'altre dia vam veure un Espanya-Alemanya amb una energia i una vitalitat en el joc extraordinària. Em va semblar un partit molt bo.
Com veu la selecció de Luis Enrique?
És evident que s'ha produït un canvi generacional que era obligatori, tot i que encara segueixen alguns dels que estaven aleshores el 2010 o a prop, i que mantenen el to de l'equip. Però al mateix temps s'han anat incorporant els joves i crec que Luis Enrique ha aconseguit un equip que està en la mateixa línia i sense dissidències ni en el personal ni en el futbolístic. Crec que hem de tenir esperança d'apropar-nos fins al final.
Per edat, pot fer pensar que a aquest grup li ha vingut quatre anys massa d'hora?
Jo crec que no. Jo dissenteixo de lo de joves o grans. S'han de portar els millors. Si són joves bons se'ls ha de portar, però si són vells molt bons també. L'edat no és cap mèrit, és un estat, i el que verdaderament importa és el rendiment.
Hem tingut el privilegi de comptar amb vostè a l'inici de les obres de la futura Ciutat Esportiva del CF Damm. Què li ha semblat el projecte?
Em sento al costat d'aquest projecte i penso en la il·lusió que ha de tenir tot el Club, des del president fins a l'últim nen per veure una Ciutat Esportiva que serà una enveja per tot. I que estigui dins de Barcelona, que no hagis de desplaçar-te, que tingui espai... jo crec que farà sentir més estima a aquells que juguin a la Damm, i tindran un sentiment de fidelitat fantàstic. Estic desitjant veure-ho, i amb molt pocs mesos ho veurem segur.
