El CF Damm ha tingut un creixement de més de 17.000 seguidors a les xarxes socials en només quatre anys, consolidant-se com un dels comptes de referència del futbol català. Analitzem els factors que hi ha darrere d’aquest model d’èxit.
L’octubre de 2017, el CF Damm comptava amb poc més de 5.000 seguidors a les xarxes socials, centralitzats principalment a Twitter, on distribuïa contingut purament informatiu. A Instagram, aleshores un territori verge pel club cerveser, els usuaris amb prou feines superaven els 600. Actualment, quatre anys més tard, la institució ha sobrepassat la barrera dels 25.000 seguidors totals i s’ha erigit en un model a seguir en el territori català.
“Les dades sense context no signifiquen res”, explica Ignasi Cardó, cap de premsa del CF Damm i responsable de l’estratègia a xarxes socials, “però si analitzem aquestes xifres amb les peculiaritats del nostre Club, ens omple de satisfacció constatar que ens hem guanyat un lloc en la comunitat d’Internet”.
La importància de tenir afició i un equip amateur
El principal desavantatge històric de la Damm ha estat la dificultat de mantenir una base d’aficionats fidels perquè el Club no està arrelat a un territori concret. És cert que en les darreres dècades s’ha identificat els cervesers amb els districtes de Nou Barris i d’Horta-Guinardó, però en els seus inicis havien jugat en diversos camps de la ciutat de Barcelona i, sense anar més lluny, en el futur més immediat el Club es traslladarà a la muntanya de Montjuïc.
“A part de la clara incidència del factor territorial, nosaltres tenim molt clar que no podem competir contra la resta de clubs del futbol català [tinguin un primer equip professional o un amateur] per la nostra condició de club formatiu”, exposa Cardó. “Més enllà dels seguidors esporàdics que poden apreciar i valorar el nostre model de club i la passió per la formació a través de la pilota, els nostres màxims seguidors són els pares, mares i familiars dels jugadors i jugadores. I són uns seguidors volàtils, ja que, sobre el paper, els deixarem de tenir quan l’esportista marxi o acabi l’etapa formativa al Club”.
És un cercle viciós. Sense un primer equip costa més generar afició, i sense afició no hi ha un arrelament profund a un territori. “Per això considerem que el nostre creixement a les xarxes socials encara té més mèrit, perquè no l’identifiquem tant amb un creixement d’aficionats, sinó de seguidors de tot arreu. La gent té més interès a saber què fa la Damm i qui en són els seus protagonistes”.
La comunitat d’excervesers
L’objectiu que cerca la institució i la Fundació Damm és que els esportistes guardin un gran record del seu pas per la Damm pels companys amb qui van compartir moments únics, pel creixement personal i futbolístic que van experimentar, i pels èxits esportius que van assolir. Tot i això, mentre formen part del Club són menors d’edat, fet que limita les accions que es poden realitzar amb ells a les xarxes socials.
“Hem de tenir molt present que estem tractant amb nois i noies molt joves en etapa de formació, en molts casos en plena adolescència, i no podem exposar-los ni donar-los un altaveu desproporcionat al qual tenen la resta de companys de classe de la seva edat. Cuidar la salut mental i la imatge pública dels nostres esportistes és una prioritat. Està més que demostrat que generar falses expectatives afectarà el futur dels esportistes com a persones i els pot provocar frustracions difícils de gestionar”, apunta Carles Domènech, director executiu del Club.
Per aquest motiu, el principal actiu del CF Damm són els jugadors i jugadores que hi han passat i que queden agrupats sota el concepte d’“excervesers”. El màxim orgull és veure com un esportista que ha vestit la samarreta vermella de la Damm ha aconseguit arribar lluny en el futbol professional i que encara recorda amb afecte la seva etapa com a cerveser o cervesera. “Posar-t’hi en contacte al cap d’uns anys i que et despengin el telèfon amb predisposició per col·laborar és magnífic”. Així va ser durant el confinament. El Club va recordar l’efemèride dels cinc anys de la classificació per a la Copa del Rei amb tres protagonistes d’aquell Juvenil A, Edu Expósito, Alfred Planas i Marc Vito, que van participar en unes entrevistes en directe per Instagram. Amb aquesta acció a les xarxes, el CF Damm va entretenir els seus seguidors durant la pandèmia i va aconseguir tornar a unir aquella generació del 1996 que tantes alegries va donar a l’entitat.
Un creixement explicat en tres passos
Ser conscients de les limitacions intrínseques a la filosofia del Club va ajudar a enfocar els objectius del Departament de Comunicació. En el cas del creixement a les xarxes socials, el model s’explica a partir de tres punts clau. Primer de tot, dissenyar l’estratègia i executar-ne els primers passos: augmentar la quantitat i la freqüència de publicacions i donar una identitat corporativa als perfils (imatge, biografia, llenguatge comunicatiu i icones, verificació oficial, enllaços externs, continguts destacats, etc.).
Un cop consolidada la primera fase, va ser el moment de diversificar els continguts i explorar nous formats, combinant-los amb la resta de publicacions que ja s’havien implementat satisfactòriament. Per exemple, a través de continguts multimèdia que s’allunyaven de l’actualitat del dia a dia dels equips, com reptes de preguntes i respostes amb membres del Club, concursos i entrevistes.
Per últim, l’etapa actual tracta de fidelitzar al màxim l’audiència i mantenir el màxim de seguidors possibles adoptant una estratègia que no carregui d’impactes els usuaris, però que al mateix temps sigui constant i fidel amb l’activitat esportiva i social del Club. “Nosaltres no hem inventat res”, conclou Cardó, “simplement hem executat un model amb els recursos que tenim i aplicant el sentit comú. Hi ha clubs catalans que també fa anys que treballen molt i molt bé, dissenyant continguts originals i dinàmics dels quals en podem aprendre. Tots en retroalimentem. Sant Andreu, Terrassa, Igualada, Sant Cugat, Manlleu… en són bons exemples”.
