Per Ignasi Cardó, cap de premsa del CF Damm
La generació de 2003 del Juvenil A i els seus entrenadors han entrat amb ple dret als llibres d’història del CF Damm. El primer equip cerveser masculí ha posat la cirereta al pastís d’una temporada que ja era d’un nivell excels sobre el terreny de joc obtenint la classificació per a la Copa del Rei juvenil. És tot just la tercera vegada en més de 60 anys d’ençà que es va fundar el Club que s’assoleix aquesta prestigiosa fita.
Luis García i el seu cos tècnic eren conscients que heretaven un grup de jugadors compromesos i un vestidor molt unit que havia viscut les millors i les pitjors experiències en temporades passades. El bloc del Juvenil B es mantenia i els cervesers aconseguien retenir el talent d’Éric Vega (escollit com a capità) i Dani Cervera, dos homes que ja van ser importants l’any anterior a Divisió d’Honor. No hi hauria la mateixa sort amb l’extrem Víctor Muñoz (Reial Madrid) ni amb el davanter Abde Raihani (Atlètic de Madrid), que van marxar rumb a la capital. Tot i aquestes baixes sensibles, la direcció esportiva va reforçar amb encert un equip molt equilibrat que ha fet de la solidesa defensiva i la voracitat a l’àrea rival els seus dos pilars per tenir llicència per somiar.
“Tenim equip per poder optar a estar entre els quatre primers al final de la primera volta”, ressonava per les parets del Campus Cerdanya de Puigcerdà, on els vermells van realitzar el tradicional stage de pretemporada. El nou format de la competició, amb més clubs i més competitivitat a causa de les seqüeles post Covid, rebia els 18 equips amb una arma de doble fil. Els quatre primers classificats després de Nadal disputarien la Copa del Rei. Els sis darrers a final de temporada descendirien de categoria.
De tornada a Horta, el grup ho tenia clar. Comptaven amb el talent brut, verge, però s’havia de polir i treballar per guanyar-se el dret a estar entre els millors. El nivell de la Divisió d’Honor ha pujat tant en els darrers anys que els partits s’han convertit en duels molt igualats que es decideixen per detalls i on no sempre surt vencedor el conjunt amb la proposta més atractiva. L’inici de lliga ja era una primera presa de contacte amb la duresa del campionat i avisava que l’objectiu no seria fàcil. El calendari determinava que la Damm hauria de visitar el Barça i l’Espanyol en les primeres quatre jornades, d’on va marxar amb les mans buides, però amb el cap convençut. Dues grans actuacions amb mèrits per puntuar, especialment al camp blanc-i-blau, on els de Luis García van merèixer la victòria, sumats a dos empats incòmodes a casa contra el Nàstic i el Cerdanyola no convidaven a l’optimisme de portes cap enfora. A dins, però, la convicció en la idea i el model no només seguia intacta, sinó que s’havia enfortit.
Quedava molt torneig, però normalment les cames tremolen i la fortalesa es ressent en un vestidor que acumula dos punts de dotze possibles. Al Juvenil A, això no va succeir. De fet, la visita del Cornellà a la cinquena jornada va generar l’espurna que va impulsar els de l’estrella a la zona alta de la taula, una posició d’on ja no van baixar més. Desplegant un domini i una determinació d’una maduresa aclaparadora, els cervesers van arribar a encadenar nou partits seguits puntuant (set victòries i dos empats a zero), amb sis porteries a zero i tan sols tres gols concedits. Octubre i novembre, dos mesos de competició impecables signant la millor ratxa de qualsevol altre equip de la lliga. Els vermells van conquerir Saragossa, una plaça on feia anys que no guanyaven. Van passar per damunt del Sabadell, l’equip revelació de la temporada fins al moment. Es van imposar al Sant Andreu amb autoritat al sempre difícil Narcís Sala. I es van endur el duel directe contra el Girona amb un partit molt seriós.
L’ambició de l’equip l’havia deixat en una situació immillorable a poques jornades per la conclusió, però restava culminar la feina. Desembre obria les portes al tram decisiu del campionat, on la consistència del grup es va posar a prova en el moment més difícil. La punxada a casa contra l’Ebro (l’única desfeta a part de davant els dos favorits al títol), precedida per l’empat a vent i fred a Bellvitge, obligava els de l’estrella a guanyar per dependre d’ells mateixos al camp del Montercarlo, un fortí pel conjunt aragonès. La Damm no va fallar i va arribar a l’últim partit de l’any amb el primer match ball per escriure la història.
L’estadi es va vestir de gala i va preparar-se per celebrar la fita. Bengales, bombos i una afició entregada van rebre un equip que va saltar a la gespa a menjar-se el rival. El gran ambient del Municipal d’Horta va fer oblidar que, evidentment, enfront hi havia una gran esquadra. El Mallorca va plantejar un partit de tu a tu i va robar-li la possessió als locals en diverses fases del partit. Els locals es van avançar d’hora amb el gol de Dani i van estar virtualment classificats durant tot el matx, però al quart d’hora final, els balears van restablir les taules fent justícia en un duel de màxima intensitat. L’alegria s’emplaçava al Nou Sardenya, passades les festes nadalenques, contra l’Europa.
Els cervesers van arribar al partit classificats matemàticament pels resultats de la jornada i la renda favorable que havien assegurat durant tota la competició, però els mancava confirmar una tercera plaça que amenaçava el Mallorca. Amb el punt sumat en un matx travat contra els graciencs, el Juvenil A va celebrar l’accés a la Copa del Rei amb mostres sensibles d’alegria sobre la gespa.
Les millors històries les escriuen els col·lectius sense grans individualitats marcades. I en aquest relat, no ha estat pas diferent. Orquestrats des de la banqueta per un Luis García completament adaptat a la filosofia formativa del Club en la seva tercera temporada, i amb l’afany de treball i superació que el caracteritza, la Damm va sotmetre els seus rivals amb un joc simfònic que no variava si s’intercanviaven les peces. A la porteria, dos grans arquers van signar intervencions destacades que van guanyar punts. Dos estils diferents. L’alegria contagiadora de Nil, jugador de la casa i ànima del vestidor, i la tenacitat d’Izan, que en la seva segona etapa a la Damm ha demostrat uns reflexos d’elit.
En la línia defensiva, el mur central ha estat terreny propietat d’Oriol i Yeray, imperials en la sortida de pilota i en el joc aeri, flanquejats a les bandes per Roger i Lobo a la dreta i la seguretat de Vega a l’esquerra. Al pivot, la revelació de la temporada. El descobriment d’Adrià García va canviar el rumb de l’equip. El migcentre va plantar l’àncora al mig camp i es va fer un fart de guanyar duels i recuperar pilotes. Secundat pels minuts de qualitat de Molés i la polivalència feta jugador de Pol Fernández, el talent i la lluita de Capde van donar un plus de qualitat a l’equip. El jove futbolista de segon any, que a més va marcar un gol decisiu contra el Sant Andreu, ha convençut els de dalt amb la seva entrega.
I en zona ofensiva, l’estrella de Dani Cervera va guiar l’equip cap a les victòries amb els seus vuit gols i el seu guant a la cama dreta que tants partits va desencallar des de la frontal de l’àrea. El carisma del veterà cerveser no ha impedit que també brillessin grans actors d’aquesta obra sense els quals aquest somni no hagués estat possible. Júnior i Aliou s’han retroalimentat amb intel·ligència i solidaritat per sumar més gols per a l’equip i atemorir els oponents amb una línia atacant de luxe que completava Almansa. L’extrem, que no ha pogut ser tan determinant com l’any passat, ha regalat assistències des de la banda esquerra i va marcar el seu únic gol en el dia D i l’hora H: contra el Girona. La classe de Martí i l’excentricitat d’Ortega han acabat de perfeccionar una plantilla que també ha comptat amb aportacions de valor de jugadors de la pedrera.
La Copa del Rei és una realitat i ara el somni continua amb l’objectiu d’arribar el més lluny possible, sense deixar de banda una bona actuació a la segona part de la lliga. El CF Damm està orgullós que un grup humà amb talent i valors com aquest hagi escrit unes pàgines daurades que quedaran per sempre en el record de l’entitat i la companyia. Enhorabona a tots!
