És el jugador de moda de Primera Divisió i de la selecció espanyola. Gerard Moreno (Santa Perpètua de Mogoda, 29 anys), va començar la seva carrera esportiva al CF Damm. Actualment juga al Vila-real, amb qui ha guanyat l’Europa League aquesta temporada, i ha arribat fins a les semifinals de l’Eurocopa amb la selecció. Repassem el seu pas pel Club i les perspectives de futur del màxim golejador nacional de les dues últimes lligues.
D’on ve la teva passió pel futbol?
La meva passió ve de família. Des de ben petit, vaig créixer veient el meu pare i el meu germà jugar a futbol, i als 6 anys ja vaig començar a donar-li cops de peu a una pilota... i fins ara.
Com vas fitxar pel CF Damm?
M’hi van portar a entrenar els meus pares. Vaig començar a l’escola de la Damm i, tot i que era molt petit aleshores, ja vaig causar una bona sensació als tècnics. Recordo el sacrificat que era pels meus pares i l’esforç que suposava que pogués entrenar i jugar a la Damm sent de Santa Perpètua. És una etapa que recordo amb molta estima.
Què recordes dels teus dies a la Damm? Quins valors et van inculcar?
Jo era molt petit, només volia gaudir del futbol en els meus inicis. Realment em divertia molt. Al CF Damm sobretot em van educar en el respecte i la companyonia.
Tens contacte avui dia amb algun membre del Club?
Ha passat molt temps des d’aleshores, gairebé 21 anys des que vaig marxar! Guardo molt bons records del meu primer entrenador, Ricard Alegre. De vegades compartim anècdotes amb el meu agent, David Aranda, que també va ser entrenador de la casa.
Com veus el Club actualment?
El CF Damm segueix sent una potència a Catalunya. Treballa molt bé tota l’estructura de futbol base i hi surten grans futbolistes que acaben jugant al futbol professional. L’èxit d’aquest model de formació no és casualitat.
Quan eres jugador de base t’esperaves arribar fins on has arribat?
Quan ets petit només penses a gaudir i passar-t’ho bé. És difícil parar-te a pensar en si algun dia arribaràs al primer nivell. Estic molt satisfet d’haver-ho aconseguit.
Has guanyat el trofeu Zarra dues vegades consecutives (2019/20 i 2020/21) i ets un dels màxims golejadors de la lliga en les últimes temporades. Quin és el secret del teu èxit?
Treballo per ser millor jugador cada temporada. Sempre intento superar-me i créixer com a futbolista, i això m’ha portat a ser on sóc. Per mi, poder aconseguir el trofeu Zarra dos anys seguits és un orgull molt gran.
Tothom que ha jugat o ha tractat amb tu professionalment coincideix a apuntar que ets un treballador humil, sacrificat i que tens els peus a terra. És difícil no perdre el cap quan arribes a l’elit mundial?
Sempre és bo recordar el camí recorregut fins a arribar a ser professional. Mantenir els valors fonamentals és el que et permet evolucionar en el dia a dia. La constància en el treball diari és imprescindible, és molt important.
Anar convocat amb la selecció espanyola per jugar una Eurocopa només està a l’abast de molt pocs. Que sents quan et veus amb el 9 a l’esquena?
Poder representar el teu país és una de les coses més grans que et poden passar com a futbolista. És un honor i un orgull enorme posar-me la samarreta de la selecció. Saber que tothom té moltes esperances dipositades en tu i que la teva lluita és la seva.
Quins reptes et presenta el futur?
La nostra professió és un camí diari que no permet plantejar-te com serà el demà. No sóc capaç d’imaginar-me on estaré d’aquí a dos o tres anys, però el que tinc clar és que vull gaudir del gran moment que m’està tocant viure.
Com el recorda Ricard Alegre, el seu primer entrenador al CF Damm...
- Al Gerard li corresponia jugar a l’escola de la Damm quan va arribar, però el vaig veure amb molt bones condicions i el vaig posar al Benjamí B amb nois més grans que ell.
- Es va integrar molt ràpidament i va demostrar molt bona tècnica i habilitat en la conducció, la velocitat i el xut. Vaig pensar que podria ajudar molt a l’equip, que competia amb benjamins de segon any a la lliga.
- Durant un entrenament, en una tasca de passada, va donar una assistència de rabona en lloc d’amb l’empenya interior. “Si vols arribar, a Primera hauràs de deixar de fer aquestes coses”, li vaig dir.
- En un partit on va ser suplent, vaig demanar el canvi perquè entrés a jugar, però la pilota encara no havia sortit fora. El vaig haver d’agafar per les espatlles i frenar-lo perquè tenia unes ganes boges de saltar a la gespa!
