L’exporter del CF Damm es va unir al conjunt d’actes que s’estan realitzant per celebrar els cinc anys de la classificació del Juvenil A per a la Copa del Rei i va conversar en directe per Instagram. “Va ser un gran any, tant col·lectivament com individualment. Vaig gaudir molt del futbol”, recorda Vito.
Un dels punts clau d’aquell grup, segons l’actual jugador de l’Olot, va ser la cohesió dins i fora del vestidor. “En els moments de dubte miràvem al company del costat i sabíem que estava convençut”, explica l’excapità. L’equip va superar les adversitats i va certificar la classificació en la penúltima jornada contra el Nàstic de Tarragona (1-0). “Encara recordo la il·lusió de tota la gent que forma part de la família de Damm en aquella setmana prèvia”, rememora Marc Vito. “Feia més de 40 anys que el Club no jugava la Copa del Rei i es notava en les cares de la gent que estàvem fent alguna cosa especial”.
A vuitens de final, els cervesers es van enfrontar als favorits per aixecar la copa, el Màlaga de Fornals i Ontiveros. “Cristóbal ens va transmetre molta tranquil·litat. ‘La vida és més que un partit de futbol’, ens deia. Així vam afrontar el compromís i no vam canviar el nostre estil de joc”, comenta el porter, que va aturar un dels dos penals que li van xiular als andalusos en un partit que va acabar amb empat a dos. A la tornada, “va ser un matx molt especial. A casa érem molt forts i veure el Municipal d’Horta a vessar va ser molt bonic. Ens vam avançar, però ells tenien jugadors molt bons i sabíem que patiríem. Ho vam parlar, havíem d’estar junts. Vam resistir amb l’1-1, i al final Gonzalo va tenir el premi d’un gol que mereixia”. El partit va acabar 3-1 pels cervesers, que van embogir d’alegria amb l’afició.
A quarts esperava el Rayo Vallecano, que va jugar amb superioritat el partit d’anada per l’expulsió de Lledó. El gol de Campeny des dels onze metres en el tram final va ser capgirat per dues accions d’estratègia consecutives dels madrilenys al temps afegit. “Ens va fer molt mal perdre d’aquella manera. Sobretot, perquè no ens vam sentir dominats en el joc i vam tenir les millors ocasions. Van ser dues jugades aïllades”. L’equip es quedaria a un gol de forçar la pròrroga amb l’empat a un de la tornada. “No es pot caure de forma més cruel”, recorda encara avui un dels líders d’aquell vestidor. “Vam ser molts superiors, vam desaprofitar ocasions molt clares. En acabar, vam plorar d’impotència per no superar l’eliminatòria i perquè el desencert de cara a porteria ens va condemnar”. El Rayo acabaria guanyant la Copa del Rei.
“Cristóbal ens va dir que entrenar-nos havia estat un plaer i que sabia que ho havíem donat tot”, diu Vito. “Crec que aquell equip mereixia molt més. Vam fer un recital a la tornada contra el Rayo i molts ens vam acomiadar del futbol base amb aquell record”. Aquell estiu, Vito reforçaria la porteria del Badalona, amb qui va debutar a Segona B amb només 19 anys. Després d’experiències al Còrdoba i a l’Extremadura, l’excerveser va fitxar pel Peralada, arribant a fer la pretemporada amb el primer equip del Girona.
Marc Vito va jugar al Club els tres anys de juvenil. “La Damm em va aportar molts valors com a esportista i com a persona”, explica el porter, que sosté que el pas de Cristóbal “va ajudar a professionalitzar el Club encara més”.
Aquest dijous, l’actual jugador de l’Eibar Edu Expósito, tancarà la tanda de converses a Instagram a partir de les 20.10 hores.
Test personal a Marc Vito
- Millor amic al vestidor: Lucas Viña
- De qui més vas aprendre: Edu Expósito
- El jugador amb més classe / tècnica: Carlos Doncel
- El més decisiu: Arnau Campeny
- El líder: Pol Tarrenchs
- El més trapella: Carlos Doncel
